13 juny 2007

Aeroport internacional

Vols viatjar des de Barcelona a tot el món, sense passar per Madrid?

Només amb un click podeu participar tots de la campanya que està
iniciant
l'Associació Catalana de Professionals, que reclama un Aeroport de
Barcelona
amb vols Intercontinentals.

Amb 3 hores ja s'han assolit 10.000 adhesions, però han de ser moltes
més!

Suma-t'hi.

Fes-ho seguir.

http://www.aeroportintercontinental.cat



LLama Gratis a cualquier PC del Mundo.
Llamadas a fijos y móviles desde 1 céntimo por minuto.
http://es.voice.yahoo.com

22 agost 2006

Models (vacances)

Quan un fa vacances te molts models on escollir la forma de passar aquest dies.
Normalment jo els passo a casa, ja que no m’agrada la platja, però aquest any he tingut la sort de viatjar a Turquia. Fet que m'ha permès volar fins l'antiga Troya, les guerres entre els pobles Hitites, disfrutar de l'imperial Constantinoble amb la seves magestuals muralles i la gran basílica de Sta. Sofia, o fins i tot refugiar-me en les coves en que s'amagaren els primers cristians i veure la casa de St. Jordi.
Tot això sense oblidar les grans contradiccions que comporta la actual Turquia debatent-se entre la modernitat occidental i la tradició islàmica amb ciutats com Istanbul de 14 milions d'habitants.

26 juny 2006

Casaments

Ahir vaig tenir l'honor d'acompanyar una amiga en la celebració del seu casament. Va començar cap els voltants de la 1 a la basílica de Sta. Maria amb una cerimònia un pelet llarga, però que va fer contents a tots els presents, ja que del que es tractava no era el com sinó el que.

Un cop casats vàrem anar a celebrar-ho a Llavaneres, a Vila Minerva, on va començar l'autentica celebració i diversió.

Allà vam aconseguir un rescat per la mascota que havíem segrestat prèviament, gràcies a la qual jo personalment, vaig acabar amb la lliga de la núvia. També, segurament degut a l'alcohol, les amigues de la núvia van establir "relació" amb els amics del nuvi.

AIXÍ QUE VISCA ELS CASAMENTS I HAVER SI US ANIMEU QUE JA TIN GANES DEL PRÒXIM

20 juny 2006

El Referèndum

Diumenge qui més qui menys, més aviat pocs, va anar a dipositar dins una urna la seva opinió sobre l’aprovació del nou estatut. El resultat fou clar i contundent 74% SI per 21% NO, tot i la baixa participació 49%, no admet cap qüestionament.

Però del que voldria fer-vos participes, no és de possibles opinions polítiques, ni de conclusions extretes pels resultats. Jo volia reflectir dues anècdotes poc democràtiques de les que vaig poder assabentar, una en primera persona i l'altre de molt bona font. Ambdues situacions es van poder viure a col·legis electorals de Mataró, més concretament als situats a l'escola Pia del torrent i a l'escola Angeleta Ferrer.

El primer cas, el de l'Angeleta Ferrer, me en vaig poder constatar cap a les 12:00 quan hem disposava a efectuar el meu dret a vot. Vaig dirigir-me cap a triar una de les tres possibles butlletes, quan per sorpresa meva hem vaig trobar una taula plena de pilons de butlletes, dels quals 6 pilons eren pel SI i sols 1 pel No i 1 pel Blanc. Des del meu punt de vista es tracte d'un clar intent d'influir els votants indecisos, ja que ha simple vista semblava que sols hi haguessin Si, degut a que a sobre el piló del NO estava situat el més arraconat possible de la taula.

El segon cas encara és més greu, ja de denota que no tots som iguals davant la llei, principi fonamental de la democràcia. Es tracta d'una demostració que encara existeixen ciutadans de primera i ciutadans de segona. El cas tenir lloc al tancament dels col·legis electorals i durant el reconte dels vots, un alt carrec de CiU Mataró en veure que la seva filla s'havia equivocat al dipositar el vot per correu i quedar aquest com a vot nul, com ja havia passat anteriorment amb una altra ciutadana anònima, va exigir que havia de ser un vot legal, fet que se l'hi va acabar atorgant i no per contra a la ciutadana anònima. No tots som iguals, sempre hi ha qui te més drets.

13 juny 2006

Cartells de Les Santes


Cada any quan s'acosto l'estiu i amb ell la nostra Festa Major, te lloc el que podríem dir esdevé el primer acte de Les Santes; aquest no és altre que la presentació a la premsa local i a la ciutadania en general del cartell que servirà com a imatge i anunci de la festa.

Amb ell però sorgeix sempre un debat, fòrum o simplement un intercanvi de critiques, sobre diferents temes i punts de vista d'entendre el cartell. Moltíssima gent és possessiona criticant el fet que últimament el cartell a esdevingut una obra d'art, enlloc d'una imatge significativa de la nostra festa. D'altres creient simplement que com a anunci i per tant reclam de públic no serveix, ja que no dona a conèixer cap mena dels molts diversos aspectes de Les Santes.

El que des del meu humil punt de vista pot esdevenir un autèntic punt de debat important, és la decisió presa per part del PMC de retribuir amb 2.000€ l’artista autor del cartell. Aquest si podria ser un punt calent i susceptible de moltes critiques, ja que es podria acusar d'amiguisme, o d'altres artistes voldrien poder optar a tal retribució publica. A més fins el moment s'havia donat a l’artista llibertat absoluta, fet que havia provocat que tant el cartell del 2005 com el d'enguany 2006 esdevinguin obres no originals. El 20005 Rosales, l'autor del cartell, va reconèixer que s'havia baixat una imatge d'internet i Ita Puig, autora del d'enguany, ha aprofitat un fragment d'una pintura que ja havia realitzat recentment. Així doncs Puig rebrà una retribució de 2.000€ per a un treball que, no és original i ha més segurament ja havia cobrat per una altre banda.

01 maig 2006

Vídeos musicals d'internet Reals o parodies?

Observa’ls, mira'ls, reflexiona i treu la teva pròpia conclusió sobre el tema.




Creus que són una paròdia de la MTV España com diuen alguns, o bé penses que realment són 4 freaks ultra conservadors que per donar-se a coneixer pujen els seus videos a internet.



Deixa la teva opinió per enriquir-nos a tots.

13 abril 2006

Ruta del carrilet

El vell traçat del "Feliuet", el tren que va unir Girona i Sant Feliu de Guíxols entre 1892 i 1969, ha estat ocupat, en part, per modernes carreteres i polígons industrials; per tant, la recuperació del recorregut original no ha estat completa i ha calgut aprofitar camins i vials més o menys paral·lels.
El recorregut travessa les poblacions de Girona, Quart, Llambilles, Cassà de la Selva, Llagostera, Sta. Cristina d'Aro, Castell d'Aro i St. Feliu de Guíxols.
Els 40,1 km de la ruta actual constitueixen una magnífica passejada pels paisatges rurals -cada vegada més urbanitzats- de la plana gironina i empordanesa, salvant les suaus estribacions de les Gavarres i del massís de les Cadiretes deixant-se portar, durant el tram final, pel suau declivi de la vall del Ridaura fins a l'arribada al mar.
És una experiència molt recomanable, ja que amb molt poc gasto passes un molt bon dia envoltat d'un paisatge agradable i el millor de tot és que no te dificultat.